Apunts Geografia i Història

De Matawiki

                                                                                                       Arbre geneològic

Germanies (1521-1523)

Les germanies foren una revolta contra el rei Carles V dels menestrals (artesans i comerciants) Els anomenats agermanats feren un exèrcit , s'agruparen per lluitar contra els alts impostos adjudicats pel rei Carles V.

Primera part: Dirigida per Joan Crespí més diplomàtica que la segona. Segona part: Liderada per Joanot Colom, que suposadament matà a Crespí, aquesta revolta fou més sanguinària que i cruel que la primera. Les germanies foren la causa de la disminució de la població a Mallorca.

La annexió de Navarra

Va ser efectuada per els reis Catòlics al 1512 juntament amb Granada 1492 i les Canaries 1495, perquè volien dominar la península Ibèrica. D'aquesta manera els Reis Catòlics tenen en el seu poder: Castella, Aragó; Catalunya, València, les Illes Balears, Navarra i les Canàries.

La Batalla de Lepant

Es dugué a terme al 1571 a mans de diferents monarques, entre els quals figura Felip II. Va ser el primer triomf Cristià davant l'expansió de l'imperi Turc a Sicília. Com a soldat i participà “Miguel de Cervantes” un dels autors més importants de la literatura espanyola.

La Expulsió dels Jueus

El 1492, els Jueus que no volien fer-se cristians i esdevenir conversos, van ser expulsats del terriotri per els Reis Catòlics, ja que vien una implicació cristiana i religiosa de la Península Ibeèrica. Això provocà una crisi econòmica, ja que els jueus eren financers i artesans.

Decret de Nova Planta

Són tres decrets signats durant la guerra de successió per Felip V després que les seves terres ocupin militarment els diferent regnes i territoris de la corona d'Aragó que no depenien del consell d'Itàlia.

DATES

Regne de Mallorca i Aragó [29 de juny del 1907]
Mallorca i les Pitiüses [28 de novembre de 1715]
Principat de Catalunya [10 de gener de 1716]

CARACTERÍSTIQUES

Elimina els sistemes de govern de Mallorca És crea l'audiència real i la figura del capità general A les escoles s'obliga a aprendre el Castellà Els decrets jurídics/oficials també seran en Castellà.

La gran aliança de la Haia

Es un acord signat per Àustria, Anglaterra, les Paisos Baixos i Portugal l'anys 1702, per combatre la imposició francesa de Felip d'Aragó, D'aquesta manera tendria el domini de tota la península Ibèrica, França i Amèrica. L'aliança consistia en estar en contra del domini absolut francès i situar a Carles d'Austria en el tron hispànic.

La sentència Arbitral de Guadalupe

Eren on es van quedar fixades les característiques del règim senyorial Català (1486). Llevar la servitud i es començaren a firmar contractes d'emfiteusi, segons els quals el propietari es reservava la propietat però cedia al camperol la posseció perpètua de la terra a canvi d'un pagament fix.

11 de setembre

El 1714 l'exercit borbònic posà setge a Barcelona, ja que aqeust estava en contra de la monarquia borbònica i a favor de seguir amb el regnat dels Austríacs, i que el rei fos el nebot de Carles III, Arxiduc Carles, el sgon fill de l'emperador d'Austria. L'onze de Setembre Barcelona es va rendir del setge dirigit per Raael Casanova i els Castellano-francesos entraren dins la ciutat.

Expulsió dels moriscs

Va passar al 1609 per Felip III: els van expulsar per raons polítiques. Els moriscs eren muulmans de la península, obligats a ser convertits al cristianisme, eren una minoria marginal formada per camperols que vivien en condicions precàries.

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht és un tractat de pau signat a Utrecht (Països Baixos) l'11 d'abril de 1713, entre Anglaterra i Portugal, per donar fi als conflictes provocats per la Guerra de Successió Espanyola. Aquest tractat no va ser acceptat per nacions de la Corona d'Aragó; Catalunya va seguir lluitant fins el 1714, en que va ser derrotada per les tropes de Felip V. Aquest tractat contravenia el Jurament per les Illes, perquè atorgava Menorca i Gibraltar a la Gran Bretanya i aquesta contravenció permetia la resistència contra Felip V de Borbó.

La guerra dels Segadors (1640-1652)

Catalunya va trencar amb la monarquia hispànica i va reconeixer a Lluis XIII com a comte de Barcelona, a canvi del seu ajut. Després de la batalla de Montjuic(1641) Catalunya va quedar dividida en dues zones;

-Una dominada per la monarquia hispànica.

-Una altra doominada per la Generelitat i la monarquia francesa.

El 1652 Barcelona va capitular i Felip IV va confirmar les constitucions de Catalunya.