Camp magnètic
De Matawiki
Els imants formen al seu voltant un camp de forces anomenat camp magnètic. Quan un objecte de ferro, acer, etc., s'introdueix en aquest camp, pateix una força.
El camp magnètic és una regió de l’espai en la qual una càrrega elèctrica puntual que, desplaçant-se a una velocitat 
, sofreix una força perpendicular i proporcional a la velocitat i a una propietat del camp, anomenada inducció magnètica, en aquest punt:
La unitat de mesura del camp magnètic és el Tesla (T) i pot definir-se com el camp magnètic que realitza una força d'1 N sobre una càrrega de 1 C que es mou amb una velocitat de 1 m/s.
L’existència d’un camp magnètic es posa en evidència per la propietat localitzada en l’espai d’orientar un magnetòmetre (lamina d’acer imantat que pot girar lliurement).
L’agulla d’una brúixola, que posa en evidència l’existència del camp magnètic terrestre, pot ser considerada un magnetòmetre. Tot i això, hem de dir que qui ho va veure primer va ser Michael Faraday, que va escampar llimadures de ferro sobre un paper col•locat sobre un imant.
Va observar que les llimadures es situaven en línies tancades, és a dir, línies que parteixen d’un pol de l'imant i arriben a l’altre. Aquests línies s’anomenen línies de camp o línies magnètiques (línies de força que s’estenen a l’espai, partint del pol Nord de l'imant i dirigint-se al pol Sud). Aquestes línies de força no es creuen i es van apartant a mesura que s’allunyen de l'imant. Quan més properes siguin les línies de força i més elevat el número d’aquestes, més intens serà el camp magnètic.
No existeix cap expressió matemàtica senzilla per a determinar el camp magnètic en les immediacions d’un imant, així que simplement afirmem que el camp magnètic es redueix a mesura que ens allunyem de l'imant (també depèn del medi en què el situem).
Inducció magnètica
Si agafem un conductor de coure, ja sigui amb folro aïllant o sense aquest, i ho movem d'un costat a un altre entre els pols diferents de dos imants, de tal forma que travessi i talli les seves línies de força magnètica, en aquest conductor es generarà per inducció una petita força electromotriu, que és possible amidar amb un galvanòmetre, que s'utilitza per a detectar petites tensions o voltatges.
Aquest fenomen físic, conegut com a "inducció magnètica" s’origina quan el conductor talla les línies de força magnètiques de l'imant, el que provoca que les càrregues elèctriques contingudes en el metall del conductor de coure en repòs, es posin en moviment creant un flux de corrent elèctric. Cal aclarir que el fenomen d'inducció magnètica només es produeix cada vegada que movem el conductor a través de les línies de força magnètica. No obstant això, si mantenim sense moure el filferro dintre del camp magnètic procedent dels pols dels dos imants, no s’induirà corrent alguna.
Font del camp
Un camp magnètic té dues fonts que l’origen. Una d’elles és un corrent elèctric de convecció, que dóna lloc a un camp magnètic estàtic. Per altra banda, un corrent de desplaçament origina un camp magnètic variant durant el temps.
| Electromagnetisme |
| Alumnes: Marta Vilà · Marta Sbert · Jonàs Páez · Marc Lluís Vives · Laura Guarda |
| La història · Camp elèctric · Camp magnètic · Camp magnètic terrestre · Camp electromagnètic · Radiació electromagnètica · Elements magnètics |
