Copyright i Copyleft
De Matawiki
 |
 |
 |
Taula de continguts |
Introducció
Des del principi de la història, quan es va començar a escriure, el problema que tenien els artistes era la possible còpia i falsificació de les seves obres, però no se li donà gaire importància degut a la dificultat de fer-ho. A mesura que avançaven els temps, la tecnologia, i sobretot la impremta van facilitar l'edició de les obres escrites.
El problema després va cambiar, ja que no tan sols eren les obres escrites les que es veien afectades per la copia i la falsificació, les obres de teatre, les joguines, la música, els invents i recentment les fotografies també es veren afectades.
Això va impulsar als anys 70s, a la creació del copyright, ja que els autors deien que perdien doblers amb aquests actes. Poc després, Wu Ming sabent les injustícies comeses i justificades pel copyright va decidir crear un nou mètode de protecció d'obres: el copyleft. Més tard, es va crear un terme intermedi a aquests dos anteriors, el creative commons.
A aquesta pàgina es podran xerrar d'aquests 3 tipus de drets de copia: el copyleft, el copyright i el creative commons.
Sobre el copyright:
Qui es va inventar el terme copyright?
Va ser amb l'aparició de la impremta, que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgí la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sinó com fonts de propietat intel·lectual. Formalment se situa el naixement del dret d'autor i del copyright durant el segle XVIII.
A l'Anglaterra del segle XVIII els editors d'obres argumentaven que aquest dret implicava que ningú més podia imprimir còpies de les obres que tinguessin el copyright. L'Estatut de la Reina Ana, va produir la primera norma sobre copyright de la història.
Estats Units va incorporar els principis establerts a Anglaterra sobre el copyright. Al 1790, el Congrés d'Estats Units va promulgar la primera Copyright Act (Llei sobre copyright), creant un sistema federal de copyright i protegint-lo per un termini de catorze anys, renovable per igual terme si l'autor estava viu al seu venciment (o, sigui, un màxim de 28 anys de protecció).
Si no existia renovació, la seva obra passava al domini públic. Mentre, als Estats Units, el copyright es va convertir en un dret de propietat comerciable. A França i Alemanya es va desenvolupar el dret d'autor sota l'idea d'expressió única de l'autor. En aquesta línia, el filòsof alemany Kant deia que “una obra d'art no pot separar-se del seu autor”.
A quins anys s'inventà el terme o la llei?
L'Estatut de la Reina Ana, aprovat pel parlament anglès en 1710, va ser la primera norma sobre copyright de la història. Aquesta llei establia que totes les obres publicades rebrien un termini de copyright de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia amb vida (o sigui, un màxim de 28 anys de protecció).
Que pots fer i què no pots fer amb una obra que té copyright?
Pots:
- Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
- Preparar obres derivades basades en l'obra.
- Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic, venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
- Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.
- En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.
No pots:
- No pots prohibir que un altre faci el mateix que has fet tu amb l'obra, es a dir, no te pots apropiar d'aquesta obra.
Què era el copyright en els seus orígens i què és ara?
Era una forma de protegir l'obra original de qualque autor, encara que no existia cap dret de l'autor sobre la seva obra, només hi tenia dret l'editor. Els altres estaven obligats a renunciar a l'obra si no la podien comprar.
Ara és una forma dels autors de rebre ingressos sense motiu, perquè ara per ara és impossible protegir les obres. El copiright és un obstacle per a la diversificació d'obres, de tal manera que els autors més coneguts no perden diners.
Sobre el copyleft:
Qui es va inventar el terme copyleft?
El terme de copyleft el va crear Wu Ming. El seu origen el trobem a la dècada dels anys setanta amb el desenvolupament de software per a la indústria informàtica.
En un ambient de cultura hacker, el copyleft sorgeix com una aposta enfrontada amb el copyright, cada cop amb més presència. Serà Richard Stallman, pare i abanderat del programari lliure amb el projecte GNU, qui el donarà a conèixer i el fomentarà fins a l’actualitat.
Als anys 80, la cultura hacker que constituïa la vida de Stallman es va començar a difondre amb la comercialització de la industria del programari. En aquells moments, Stallman estava elaborant un intèrpret de Lisp que va interessar a la companyia Symbolics, i va accedir a proporcionar una versió de l'intèrpret sota domini públic, sense restriccions inicials. Més tard, l’empressa va ampliar i millorar el software original, però quan Stallman va voler accedir a les modificacions, la companyia s’hi va negar.
Va ser llavors, al 1981, quan Stallman va decidir posar-se a treballar per erradicar aquest tipus de comportament, al qual el va anomenar acaparament del software (software hoarding).
Com que a Stallman li va semblar poc viable, a curt plaç va eliminar les lleis del copyright així com les injusticies que consideraba provocades pel seu perpetuament, va decidir treballar dins del marc legal existent i va crear així la seva pròpia llicència de drets d’autor, la Llicència Pública General de GNU (GPL).
Que pots fer i què no pots fer amb una obra que té copyleft?
Pots:
- Compartir el programa i les seves millores amb la gent, si ho desitges.
- Reproduir-la total o parcialment i difondre-la telemàticament, sempre que sigui per a ús personal del lector i no amb objectius comercials.
- Utilitzar-la sense cap limitació.
- (Re)distribuir quantes copies desitges.
- Modificar-la de la manera que creguis convenient.
- Redistribuir tant el treball com les seves versions derivades.
No pots:
- Prohibir que algú altre en faci el mateix.
- No te'n pots apropiar i impedir-ne la seva lliure circulació.
- No pots posar un copyright sobre l'obra.
Tipus de copyleft
Complet: és aquell que permet que totes les parts d'un treball (excepte la llicència) siguin modificades pels seus successius autors.
Parcial: implica que algunes parts de la pròpia creació no estiguin exposades a la seva modificació il·limitada, o vist d'una altre forma, que no estiguin completament subjectes a tots els principis del copyleft.
Sobre creative commons:
Què és creative commons?
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre que ofereix un sistema flexible de drets d'autor per al treball creatiu. Va ser fundada l'any 2001 per Lawrence Lessig, actual president, professor de dret en la Universitat de Stanford i especialista en ciberdrets. L'objectiu és donar opcions a aquells creadors que volen que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra baix determinades condicions i aquestes condicions són escollides pel propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una amb "cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".
Qui va iniciar Creative Commons?
El creative commons va ser fundat al 2001, per diferents especialistes informàtics com:
- James Boyle i Lawrence: experts en propietats intel·lectuals i ciberlleis.
- Hal Abelson: professor de MIT.
- Eric Saltzman: advocat i expert en ciberlleis.
- Eric Rldred: editor web.
També hi participaren estudiants del Berkman Center of Internet & Society a la Harvard Law School.
Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.
Comparacions entre llicències
Comparació entre Creative Commons i Copyleft
| Llicència tipus Copyleft | Llicència tipus Creative Commons |
|---|---|
| És gratuïta. | És gratuïta |
| No té ànim de lucre, però se l'hi aplica quan es vol difondre o vendre per altres llocs. | Es pot copiar o modificar, sense que faci falta demanar permís. |
| No es pot passar a altres persones. | Està sotmesa totalment a la seguretat jurídica. |
Possibles situacions o dubtes:
Imaginau que us heu inventat un tipus de programa informàtic que permet tastar les olors de les coses però aquest programa encara no està acabat. Què podria passar des de llavors amb cadascun dels tipus de llicències?
Si hi haguéssim aplicat un llicència de Copyright, el programa seria impossible de modificar i/o continuar per algú qui no fos el seu autor. L'invent constaria d'un programa i d'una màquina. Aquests serien protegits pel copyright perquè no és una idea acabada de desenvolupar i està en progrés. Si publicàssim els plànols i totes les informacions per dur a terme la idea, la gent podria plagiar-ho tot. Això no ens seria rentable perquè qualsevol de les persones que ho hagués plagiat podria guanyar diners amb el que nosaltres hem ideat.
D'altra banda, si se li hagués atorgat un Creative Commons, qualsevol persona podria modificar el programa tenint en compte,però, que no tendria tots els drets: no podria vendre el producte ni posar-li el seu nom. Els plànols i la màquina estarien protegits,però publicant la idea i impedint la construcció i la realització del projecte sense el nostre permís, i només deixant que la gent opinés obertament.
Tenen copyright els llibres?
La majoria de llibres que nosaltres comprem tenen copyright, això se pot esbrinar si vas a les primeres pàgines del llibre(on amb lletra petita està escrit l'editorial, l'edició..) i si allà hi ha el logotip de copyright. Aleshores, el llibre, té copyright
Per què és legal anar a una botiga o a la biblioteca i fer-ne fotocòpies? Puc anar a la mateix botiga i demanar que em facin còpies del darrer CD d'en Bisbal?
Si el llibre que vols fotocopiar té copyright, aleshores el que estàs fent es il·legal, està penat per la llei. Una altra cosa és que aquestes normes es segueixin. No, no pots anar a la botiga i demanar que et facin còpies del darrer CD d'en Bisbal si aquest té copyright (que segur que en deu tenir) ni de qualsevol altre CD que té copyright, tan sols o podries fer amb aquells que tenen Copyleft i Creative Commons.
Enllaços externs
- Pàgina del Copyright
- Pàgina del Copyleft
- Creative commons
- SGAE Si posau "ladrones" al Google i premeu "avui tinc sort", també surt la pàgina.
- Animació Flash que explica molt be alguns drets reservats
- Wikipedia, Creative Commons
- Softcatalà, Creative Commons
